40 anys de viatge
O potser algun menys...
A veure, Sílvia... Podria haver-me currat un vídeo nou amb efectes especials, música de pel·lícula i producció de Hollywood? Dona, sí, podria... però soc autònom. I com que el temps són diners, cobro per hores i aquestes hores de muntatge no me les paga ningú, he pensat que era molt millor dedicar-les a generar ingressos!
Així que he tirat de fons d'hemeroteca i he recuperat el vídeo del nostre casament de fa 14 anys amb la nostra història fins al 2012. I fem com si fos nou, que total, segur que ni te'n recordaves i no es notarà gaire!
Tu dissimula!
Reduir, Reutilitzar i Reciclar
THE END
Ara, fora bromes... T'he preparat unes paraules perquè m'explico molt millor sobre el paper, però no et diré cap mentida (ja em coneixes)... tot i que la veritat és que ho he fet especialment per fer-te plorar una mica, (que, al cap i a la fi, tampoc em serà gaire difícil, no?
40 anys de paraules
40 anys. Qui ho havia de dir...
D’aquests 40, per desgràcia, ja en portes 19 i mig al meu costat. Tot i que, si tirem una mica més enrere, ja fa 37 anys que ens coneixem, des d’aquells temps del Patufet.
Després els nostres camins es van separar una mica, fins que ens vam tornar a trobar a l’Institut Ramon Casas i Carbó.
A tercer d’ESO va arribar aquell primer viatge plegats, l’intercanvi a Wuppertal. I uns anys més tard hi vam tornar, aquesta vegada tu i jo, per Setmana Santa. I va ser allà on va saltar la primera espurna.
Quan vam tornar, jo ja no podia deixar de pensar en tu. No tenia gaire clar què faria amb la meva vida, però sí que tenia una cosa clara: volia compartir-la amb tu. Per això et vaig convidar a un cafè i vaig demanar que et fessin un cor a la tassa. ❤️
Ja saps que de vegades em costa expressar el que sento. Sóc una mica burru, una mica animal... però de tant en tant també em surt el romàntic. Suposo que tot és culpa de Nothing Hill. 😂
I des d’aquell cafè ja gairebé no ens hem separat. Han estat 19 anys i mig de viatges, aventures, bogeries, rialles i també algun que altre moment complicat. Però sempre plegats.
Tot i això, sens dubte, el viatge més important de tots va començar fa gairebé 11 anys, quan va arribar en Pol. De vegades ens treu de polleguera, però és el millor que ens ha passat a la vida. I és precisament per això que avui tinc tan clar que m’és igual anar a Penyíscola o a Egipte. M’és igual el lloc, el viatge o el pla. El que m’importa és que hi sigueu vosaltres. Perquè si hi ets tu i hi és en Pol, ja tinc tot el que necessito.
I encara ens queda molt camí per recórrer. Molts viatges. Moltes aventures. Moltes rialles. I espero que molts cafès amb cors a la tassa. Perquè, com diuen a Cop de Roc:
“Això no acabarà mai...”
I espero que sigui veritat. No em vull allargar més, que ja sé que quan em poso a escriure sóc molt pesat. 😂
Només espero que gaudeixis molt dels teus 40 i que t’agradi aquest regal, encara que em diguessis que no volies res.
I per acabar, he preparat una adaptació de la cançó del Camilo:
Viure amb en Davilo
Jo puc oferir-te una vida interessant,
però no et prometo cotxes ni diamants.
No tinc un iot, ni una casa davant del mar,
però tinc ganes de veure’t cada matí en despertar.
No tinc milions guardats a la cartera,
però et regalo una vida sencera.
No tenim un pis amb vistes al mar,
però tenim sofà, Netflix i un lloc per sopar.
I si algun dia ens falta l’aire condicionat,
ja trobaré el ventilador adequat.
Que tu ets infermera i ho tens tot controlat,
i si em poso malalt… ja estic ben cuidat!
Que no tenim un duro? No ens sap greu,
amb una mica de ganes ja ho arreglem tu i jo. 🥂
Potser no vivim com viuen els rics,
però després de quaranta anys… mira on hem arribat!
I si la vida ens posa algun entrebanc,
el passarem junts, agafats de la mà.
Perquè jo no et prometo una vida de ric,
però sí una vida amb tu…
i això ja ho tinc tot!
by Davilo
40 anys d'imatges
Les paraules se les emporta el vent, però les imatges i els records queden per sempre. Repassem aquests quaranta anys de complicitat, riures i moments inoblidables?
40 anys compartint el camí
La vida es mesura en el temps que passa, però sobretot en la gent de la qual t'envoltes. Tots aquests missatges són una petita mostra de l'empremta tan bonica que has deixat en la família i els amics al llarg d'aquests 40 anys.
"Felicitats, tieta! Sempre recordaré els pastissos en forma de Minnie i Mickey. Gràcies per ser la meva tieta. Una abraçada de la Valentina."
"Sílvia, encara que sempre siguis la petita dels cosins, fa molt de temps que ens vas demostrar a tots que ja ets una gran dona. La teva energia, maduresa i el teu somriure fan que tothom vulguem compartir moments amb tu. Volem que recordis sempre com t'estimem, i sobretot, tingues per segur que els que ja no hi són, avui estarien molt i molt orgullosos de tu, somrient des d'allà dalt en veure la persona en què t'has convertit. De part de la tieta Ana, l'Hugo i l'Anna."
"Et desitjo que passis un feliç aniversari.
Ja 40... Com passa el temps!
Me'n recordo quan eres petita i anava a buscar-te a l'escola. Et recordes?
Em quedava a dinar i vam passar molt bons moments.
La societat en què vivim no ens permet veure'ns tant, però hem de fer una trobada de cosins ara que ja ets gran! 😄😄😄
Moltes felicitats de part de tota la família,
Mari Pili 😘😘😘😘"
"Estimada Sílvia, ja en tens 40, com passa el temps.
Quina sort hem tingut de compartir aquest temps amb tu.
Ens has donat el més maco que tenim, en Pol!!!
Vosaltres tres sou la nostra alegria.
Ara toca gaudir d'aquesta nova etapa que també és meravellosa.
Per molts anys, Sílvia! T'estimen molt.
Pere i Carme"
"Després d'una celebració i un intent frustrat de jugar a 🎳 acabar veient una gran 🎞️🎥 i amb crispetes i tot no està gens malament.Només ens va faltar fer unes partides al desfibril·lador.Per molts anys Sílvia, feliços 40 i molts més.Que passis un molt bon dia.😘😘🤗🤗🎉🎂."
"¡Muchas Felicidades Sílvia!"
"Hola, Silvi!
40 anyets... Per molts anys!
Ja saps que soc dona de poques paraules, però si miro enrere i penso en totes les coses que hem viscut juntes, se'm dibuixa un somriure d'orella a orella.
Et vaig conèixer sent la nòvia d'un amic del David, allà pel 2009 (gràcies al meu David, que és capaç de posar data a tot, jejeje). I la veritat és que des d'aleshores hem crescut plegats.
Us he vist emprendre junts, construir aquell pis tan cuco a Caldes, i també em vau acompanyar en la meva aventura com a biòloga a Benasque, una experiència que encara avui diem que hem de repetir... i que algun dia repetirem.
I com no recordar la nostra època universitària... Una etapa que a alguns ens va costar una mica més que a d'altres (i aquí no direm noms, jejeje), però que també ens va regalar moments increïbles. Aquells caps de setmana de sopars al vostre pis, les estones compartides, les rialles i les converses que semblaven no acabar mai. I és bonic veure com tot això ha anat evolucionant amb els anys: dels sopars dels caps de setmana als entrepans de l'esbarjo, compartint noves etapes però mantenint la mateixa amistat de sempre.
Ens hem vist de nuvis, i vosaltres sempre heu estat un exemple per a la resta del grup. Hem compartit la il·lusió de la vostra casa i, sobretot, la cosa més meravellosa que heu aconseguit junts: donar vida al Pol.
Silvia, sé que no t'ho dic mai, però per a mi ets un referent com a persona, com a dona, com a amiga i com a mare. Ets valenta, lluitadora i sempre tires endavant les coses. És una qualitat que sempre he admirat i valorat de tu.
També admiro la teva manera de ser amb els altres: sempre disposada a ajudar, a acollir, a parar taula perquè tothom se senti com a casa.
Avui només puc sentir-me agraïda per l'amiga que tinc i per tots els moments que hem compartit. D'aquelles amistats que, encara que no ens veiem tant com voldríem, sabem que sempre hi són quan es necessiten.
Gaudeix molt d'aquest nou capítol. Els 40 et troben envoltada de tot allò que realment importa: una família preciosa, grans amics i una vida construïda amb amor, esforç i autenticitat.
Moltes felicitats, Silvi. T'estimem molt.
Una abraçada enorme. ❤️
Davinia"
"¡Feliz cumpleaños, Silvia!
Hace ya una barbaridad de años que nuestras vidas se cruzaron.
Nos conocimos en 1º de ESO, cuando íbamos a la misma clase y te sentabas detrás de mí. Por aquel entonces ninguno podía imaginar la cantidad de años, historias y momentos que acabaríamos compartiendo.
En septiembre de 2009 empezamos a formar el grupo que hoy tenemos con David, Davinia, Manel y María (que vino después de tu boda en 2012) y, desde entonces, hemos vivido un montón de cosas juntos: viajes a Benasque, Viladrau, el Delta del Ebro, Ripoll y la zona de Cambrils; vacaciones, casas rurales, comidas, risas, vuestra boda y muchos otros momentos que forman parte de nuestros recuerdos.
Con los años, la historia también ha seguido creciendo. Ahora está Pol, que ha convertido muchas de esas aventuras en experiencias compartidas.
Lo bonito de todo esto es pensar que aquella chica que se sentaba detrás de mí en 1º de ESO acabaría siendo, muchos años después, la mujer de mi amigo David y una persona con la que he compartido tantos momentos importantes.
Han pasado 28 años desde aquellos primeros días de instituto. Todos hemos cambiado mucho, han pasado mil cosas y nuestras vidas han ido tomando caminos diferentes, pero hay algo que se mantiene: seguimos compartiendo momentos, celebraciones y buenos recuerdos.
Y hoy toca celebrar los tuyos.
Así que felices 40, Silvia. Espero que sigamos sumando viajes, escapadas, casas rurales, comidas, risas y muchas historias más. Porque, después de tantos años, todavía nos quedan un montón de páginas por escribir.
Un abrazo enorme y que cumplas muchos más. ❤️
¡Y ahora, a celebrar esos 40 como toca! 🥳
David"
"Moltes felicitats Sílvia!"
Feliços 40, Sílvia.
T’estimo. I després de 19 anys i mig... encara et tornaria a convidar a aquell cafè.
Amb tot el meu cor. ❤️